Quan trepitjo fort faig por,... em fa por fer por.

>> dijous, 5 de febrer del 2009

A través de dreig a facebook, ahir a la nit llegia A vueltas con el liderazgo femenino: rentables pero no queridas. Curios. A última hora del matí he començat el curs d'assertivitat. Emocionalment potent.

Tots ens savem la teoria, i doncs? perquè no podem ser assertius? Per que sentim ansietat. Podem aprendre a ser assertius, però sobretot hem d'aprendre a no sentir-nos culpables i a dominar les nostres emocions, per després sortir a l'escenari i poder, "serenament, pensar les coses" i defensar-les amb respecte i empatia. I encara més: aprendre a acceptar que els altres es poden enfadar, que els pots no agradar, que fer el que has de fer pot estar renyit amb l'acceptació popular, etc.

El comportament assertiu no és la sol·lució miraculosa. Podem decidir tenir una conducta passiva o agressiva, segons les circumstàncies, per supervivència per exemple:m'interessa ser passiu a la feina perquè el sou em compensa .

  • No ha canviat res. Només he canviat jo; per tant, ha canviat tot.

Marcel Proust

About This Blog

About This Blog

  © Blogger templates Inspiration by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP